Tos, mocs, ronquera… Especialment a la tardor i a l’hivern, els refredats semblen inevitables. El temps fred i humit d’aquestes estacions de l’any fa que el cos sigui més vulnerable als atacs del sistema immunitari per part d’infeccions, la qual cosa afavoreix els refredats.

L’època de fred humit és pur estrès per a l’organisme humà. El temps fred i humit afebleix el cos i les seves defenses. En aquestes estacions, el més freqüent és romandre en habitacions amb calefacció i aire calent. Això fa que les mucoses no s’humitegin prou i, per tant, la protecció contra els patògens serà menys eficient. Les conseqüències: els virus i bacteris accedeixen amb més facilitat al cos que amb un clima «sa».

Si bé el terme «refredat» fa referència al fred, aquest no és ni de bon tros l’única causa d’un refredat. Tot i que, segons els estudis, el fred pot afavorir els refredats, el desencadenant real d’un refredat és una infecció vírica. No obstant això, amb les baixes temperatures, el cos concentra la sang en el seu centre per perdre el menor calor possible. Això es tradueix en què la circulació es redueix, especialment en mans, peus i mucoses nasals. Una circulació reduïda en les mucoses nasals implica al seu torn que, entre altres coses, es disposarà de menys anticossos i cèl·lules de defensa en aquesta regió. Així, virus (i bacteris) ho tindran més fàcil per establir-se i reproduir-se en aquesta zona.

No obstant això, els refredats no estan limitats a la tardor i hivern, encara que es produeixin amb més freqüència durant aquests mesos. Ningú és immune a un refredat durant tot l’any. Per tant, no és de sorprendre que els refredats siguin les infeccions més freqüents en l’ésser humà. Segons les estadístiques, els adults es refreden de mitjana entre dues i tres vegades a l’any, mentre que els nens els pateixen de mitjana fins a deu mesos a l’any.

Tot i que l’evolució d’un refredat depèn molt de la persona, l’evolució que es mostra a continuació és típica: sovint, tot comença amb una lleugera picor o mal de coll. En poc temps apareix la ronquera, el degoteig al nas i la tos. Els mals de cap són freqüents i un normalment se sent cansat i esgotat. És estrany que hi hagi febre, encara que sí es produeix un augment de la temperatura corporal. En la major part dels casos, els símptomes d’un refredat desapareixen després d’una o dues (incòmodes) setmanes. Moltes vegades no cal anar al metge, ja que, si el sistema immunitari està bé, el cos pot combatre el un refredat per si sol. No obstant això, un sistema immunitari debilitat ens fa més vulnerables. Lamentablement, el «temps de convalescència» en cas de refredat no es pot escurçar per mitjà de medicaments. No obstant això, segons la dita «més val prevenir que curar», l’enfortiment del sistema immunitari pot evitar aquests refredats.

Com enfortir el sistema immunitari per evitar refredats:

Aquest enfortiment inclou, per exemple, una dieta equilibrada, dormir prou i suficient activitat física, així com l’activació de la circulació en els vasos sanguinis més petits del cos. És important saber que, en cas de refredat, hi ha el risc que una persona no professional de la medicina ho confongui amb una grip, una malaltia significativament més greu. El motiu és que els símptomes són molt similars en ambdós casos. No obstant això, al contrari del que passa en un refredat, la grip comença de manera intensa i sobtada. A més, els símptomes com el mal de cap i en la extremitats, la febre alta, els calfreds i la tos solen aparèixer simultàniament. En aquest cas, s’haurà de consultar a un metge sens dubte, especialment aquelles persones amb un sistema immunitari debilitat.