La canyella contra la diabetis

Aquesta espècie podria disminuir el risc de patir diabetis, ja que ajuda a estabilitzar el nivell de sucre en la sang.

La canyella és una de les plantes més riques en antioxidants del món, amb un valor ORAC (de l’anglès Oxigen Radical Absorbency Capacity) -unitat amb la qual es mesura el poder antioxidant in vitro- de 267.536, és a dir, altíssim (cent vegades més gran que el de la magrana!). En la majoria de les grans civilitzacions pràcticament la veneren, gràcies al seu gust temperat i dolç i del seu delicat aroma.

La canyella ajuda a estabilitzar el nivell de sucre en la sang estimulant els receptors de la insulina i augmentant la seva sensibilitat cap a aquesta hormona que fa disminuir la glucèmia (nivell de sucre en la sang). Com a resposta, el cos necessita produir menys insulina per provocar el mateix efecte. Això alleugereix el pàncrees, estimula el metabolisme i redueix la inflamació.

La canyella conté entre un 0,5 i un 1% de poderosos olis essencials coneguts pels seus factors antimicrobians, que són molt eficaços per aturar el creixement de bacteris i llevats, entre elles, la Candida albicans.

Posseeix també tres olis bàsics que contenen compostos actius anomenats cinamaldèhid acetat, cinamilo acetat i alcohol de cinamilo. L’acetat cinamaldèhid ha estat estudiat pels investigadors per la seva capacitat per bloquejar l’emissió d’agents inflamatoris per part de la membrana cel·lular.

I per si això no fos suficient, el simple olor de la canyella estimula en gran mesura les regions del cervell responsables de la concentració i la memòria.

El clau, una especie contra la diabetis

El clau podria tenir també un efecte favorable contra la diabetis. En un estudi dut a terme en 36 pacients diabètics, els investigadors van separar els participants en 3 grups i els van fer prendre 0,1 0 2 grams de clau en forma de comprimits tots els dies durant un mes.

Tots els pacients dels grups que van prendre clau van experimentar un descensos de l’índex de glucosa, triglicèrids i colesterol dolent. A més, el clau va contribuir a prevenir la formació de coàguls sanguinis, causa potencial de l’infart i d’accidents cerebrovasculars.

Una bona manera de prendre clau i ajudar-nos a prevenir la diabetis és afegir clau a les infusions de canyella, o bé comprar clau en forma de comprimits a la vostra botiga bio habitual.

L’all, preventiu de la diabetis

La canyella i el clau no són els únics productes presents en el nostre rebost que ens poden ajudar contra la diabetis.

Les persones que pateixen aquest trastorn es veuen afectades sovint de problemes de ronyó, i poden patir els efectes nefastos de la hiperglucèmia en els seus gots, la seva pell i els seus ulls. Aquests danys són causats per un procés anomenat glicació, pel qual les molècules de proteïnes es lliguen amb els sucres dins del cos, el que desemboca en disfuncions estructurals en els vasos sanguinis (ateroma, esclerosi vascular) i altres teixits.

Podeu utilitzar l’all diàriament a la cuina o prendre-ho com extracte, o fins i tot comprar un extracte líquid, produït mitjançant un llarg procés d’extraccions que dura uns dos anys, creant un producte sense olor i ric en components actius que ajuda a estabilitzar el nivell de sucre i a afavorir la salut visual.

Un remei casolà contra la diabetis és també prendre un o dos grans d’all crus picats cada dia, suprimint el germen que té al centre de la dent, per millorar-ne la digestió.

Tot i que fins ara es pensava que la diabetis de tipus 2 era irreversible, la veritat és que no és així. Per això, si sou diabètics o algú del vostre entorn pateix diabetis, sapigueu que pot arribar a curar-se simplement canviant de règim alimentari. I si no la pateix, no està de més prevenir-la i escapar de les estadístiques, que diuen que una de cada set persones l’acabarà patint.

Què fer per prevenir la diabetis?

Com ja hem vist, la canyella, el clau i l’all son unes de les espècies que caldrà introduir en la nostra alimentació, però hi ha més aliments que podem incorporar a la nostra dieta per prevenir la diabetis i d’altres que haurem de suprimir definitivament. També haurem d’adoptar certs hàbits de vida que aconseguiran uns efectes espectaculars i que potser ens permetin poder reduir o abandonar la medicació que estiguem prenent (per descomptat, sempre després de consultar al vostre metge).