Complements naturals per a la protecció d’estòmac

dins Nutrición, Salud natural, Salud preventiva

Si bé hem parlat de l’Omeprazol i de l’ús que se’n fa, la veritat és que podem ajudar a l’estómac a realitzar a la perfecció les seves funcions de forma completament natural, simplement amb l’ajuda de plantes de demostrada eficàcia. Mantindrem allunyats els problemes d’acidesa, la cremor d’estómac i la gastritis, tant si són problemes puntuals (per exemple, ocasionats per menjars i sopars especialment copiosos) com també amb sorprenents efectes per a la salut digestiva a llarg termini.

Per això parlem del fenogreco com a element estrella, però també de la melissa, la dent de lleó i la sàlvia, les millors plantes per a aconseguir efectes positius increïbles sobre la salut digestiva.

El fenogreco: un potent antiulcerós

Les llavors del fenogreco (Trigonella foenum-*graecum L.) contenen multitud de nutrients i principis actius, en els quals radica la seva indicació terapèutica. Aporta proteïnes (especialment els aminoàcids triptòfan, lisina i l’àcid 4-hidroxiisoleucina), mucílags (25%), lípids (6-10%), trigonelina (un tipus d’alcaloide), cumarines, lignina, flavonoides i saponinasesteroidees.

És molt eficaç com a antiinflamatori i analgèsic (una cosa molt útil en cas de gastritis), a més de tenir altres propietats molt interessants al marge de la digestió. Per exemple, les llavors de fenogreco tenen activitat hipoglucemiante (disminueixen els nivells de glucosa en sang) gràcies a la seva elevada aportació de fibra (mucílags), i sobretot de l’aminoàcid hidroxiisoleucina. Fins i tot els últims estudis amplien el camp d’actuació d’aquesta planta a la recuperació muscular després de l’exercici físic i a un augment dels nivells de testosterona en els homes (vegeu estudis que s’han realitzat sobre el fenogreco al final d’aquest post). (1) (2) (3) (4)

La melissa: efecte antiespasmòdic i colerètic

La melissa (Melissa officinalis) es conrea des de l’antiga Grècia per les seves virtuts calmants i, sobretot, per les seves propietats digestives. La seva acció terapèutica com a sedant natural, espasmolític i antibacterià radica en els principis actius que es troben en les seves fulles, les quals, una vegada dessecades, han de contenir almenys un 3% d’àcid rosmarínico. Aquesta activitat terapèutica resulta d’especial interès quan l’estrès és un dels factors desencadenants o agreujants dels problemes digestius (aquesta sensació de que els nervis “s’agafen a l’estómac”). (5)

Les recerques científiques que han posat de manifest aquestes propietats han fet que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres organismes sanitaris, com la Cooperativa Científica Europea de Fitoteràpia (ESCOP) aconsellin l’ús de la melissa, especialment en el tractament simptomàtic dels trastorns digestius, com el dolor, els espasmes gastrointestinals i la inflor abdominal. (6) (7)

Estudis actuals, a més, consideren la melissa com una planta multiusos, ja que ajuda a reduir el ritme cardíac, millora la capacitat cognitiva i, gràcies a la seva aportació de polifenoles, té activitat antioxidant enfront dels radicals lliures. Una mica de tot! (10) (11)

La dent de lleó: desintoxicant i estimulant del fetge

Antigament es considerava a la dent de lleó (Taraxacum officinale) una mala herba, però avui dia són ben conegudes les seves propietats diürètiques. És un bon depuratiu tant a nivell renal com digestiu. A nivell renal, augmenta l’eliminació de líquids retinguts i ajuda a eliminar toxines en augmentar la diüresi. A nivell digestiu, ajuda a estimular la funció hepàtica i biliar i, en augmentar la producció i secreció de bilis, resulta especialment útil per a ajudar a digerir menjars copiosos rics en greixos (molt típiques d’aquestes dates nadalenques!). (12)

És una planta molt rica en potassi, ferro, calci, coure, cilici i manganès. També conté àcids grassos, pujol (un nutrient important per al fetge), vitamines del grup B, vitamines C, D i K, flavonoides i carotenoides. L’arrel produeix a més insulina i sucres complexos, així com substàncies que afavoreixen la multiplicació de bacteris intestinals beneficiosos. Diversos assajos clínics preliminars indiquen que alguns preparats que contenien dent de lleó podien calmar els torçons i alleujar el restrenyiment i la diarrea. (13) (14) (15)

Sàlvia: contra la inflor abdominal i estimulant digestiu

Les fulles d’aquesta planta (Sàlvia officinalis) han estat utilitzades des de l’antiguitat; tant és així que la paraula sàlvia prové del nom llatí salvés (“salvar”, “curar”) i tant romans com egipcis les usaven en multitud de preparacions. És una excel·lent font de vitamina K i de ferro.

Les fulles de sàlvia estan indicades en cas d’inflamació i en trastorns digestius com a acidesa o distensió abdominal, així com per la seva acció laxant i antiespasmòdica en els músculs de l’estómac i els intestins. Calma els torçons i exerceix un paper gastro-protector (anti-ardor gàstric); és particularment eficaç contra la inflor abdominal i els gasos intestinals. (16) (17)

També hi ha estudis que apunten a la seva indicació com hipolipemiant, ajudant a reduir els nivells de greixos circulants gràcies a que estimula l’acció hepàtica de secreció de bilis, una substància necessària per al metabolisme i digestió dels greixos dels aliments.

Font:

(1) Castillo-García and Martínez-Solís (2011). Manual de Fitoterapia. Elsevier.

(2) Ruby et al. (2005) The addition of fenugreek extract (Trigonella foenum-graecum) to glucose feeding increases muscle glycogen resynthesis after exercise. Amino Acids 28(1): 71-6.

(3) Mokashi et al. (2014) Effects of glycosides based fenugreek seed extract on serum testosterone levels of healthy sedentary male subjects: an exploratory double blind, placebo controlled, crossover study. Asian J Pharm Clin Res 7(2): 177-181.

(4) Pandian RS1, Anuradha CV, Viswanathan P. Gastroprotective effect of fenugreek seeds (Trigonella foenum graecum) on experimental gastric ulcer in rats. J Ethnopharmacol 2002 Aug; 81(3): 393-7.

(5) Pereira P, Tysca D, Oliveira P, Da Silva Brum LF, Picada JN, Ar-denghi P. Neurobehavioral and genotoxic aspects of rosmarinic acid. Pharmacol Res 2005; 52: 199-203.

(6) Giselle Guginskia, Ana Paula Luizb, Morgana Duarte Silvab, Murilo Massarob, Daniel Fernandes Martinsb, Juliana Chavesa, Robson Willain Mattosc, Damaris Silveirac, Vânia MM Ferreirac,João Batista Calixtoa, Adair RS Santosa. Mechanisms involved in the antinociception caused by ethanolic extract obtained from the leaves of Melissa officinalis (lemon balm) in mice.

(7) Mohamed T. Khayyal, Mona A. El-Ghazaly, Sanaa A. Kenawy, Mona Seif-El-Nasr, Laila G. Mahran, Yehia A. H. Kafafi, Samuel N. Okpanyic. Antiulcerogenic Effect of Some Gastrointestinally Acting Plant Extracts and their Combinatio. Arzneimittelforschung 2001; 51(7): 545-553.

(8) Kennedy DO, Little W, Scholey AB. Attenuation of laboratoryinduced stress in humans after acute administration of Melissa offi -cinalis (lemon balm). Psychosom Med 2004; 66: 607-613.

(9) Kennedy DO, Scholey AB. The psychopharmacology of European herbs with cognition-enhancing properties. Curr Pharm Des 2006; 12:4613-4623.

(10) Bone and Mills (2013) Principles and practice of phytotherapy. Second Edition, Elsevier.

(11) Clare BA, Conroy RS, Spelman K. J Altern, The diuretic effect in human subjects of an extract of Taraxacum officinale folium over a single day. Complement Med 2009 Aug; 15(8): 929-34.

(12) Estudios citados y resumidos en: Kemper Kathi J., MD, MPH. Dandelion (Taraxacum officinalis) The Longwood Herbal Task Force and The Center for Holistic Pediatric Education and Research. www.longwoodherbal.org

(13) Clare BA, Conroy RS, Spelman K. The diuretic effect in human subjects of an extract of Taraxacum officinale folium over a single day. J Altern Complement Med 2009 Aug; 15(8): 929-34.

(14) Clare BA, Conroy RS, Spelman K. The diuretic effect in human subjects of an extract of Taraxacum officinale folium over a single day. J Altern Complement Med 2009 Aug; 15(8): 929-34.

(15) Lima CF, Andrade PB, Seabra RM, et al. The drinking of a Salvia officinalis infusion improves liver antioxidant status in mice and rats. J Ethnopharmacol 2005; 97: 383-389

deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *